Trenta anys d'ajuntaments democràtics

Molt honorable president de la Generalitat de Catalunya, i exregidor de l’Ajuntament de Sant Joan Despí, exalcaldes, regidors i regidores, exregidors, amics i amigues. Bona tarda i benvinguts.

Avui, dia 19 d’abril de 2009, es compleixen trenta anys de la constitució del primer Ajuntament democràtic després de la dictadura. És per a mi un plaer poder dirigir-me a tots vosaltres com alcalde de Sant Joan Despí, en un dia tan senyalat com és aquest, de trenta anys de democràcia local.
En termes històrics 30 anys constitueixen, probablement, un període massa curt per tenir perspectiva i fer valoracions històriques. Ara bé, els darrers 30 anys de vida de Sant Joan Despí ens permeten constatar uns canvis que en els anys 70 eren impensables per a tots i totes nosaltres.
L’acte d’avui té dos objectius, d’una banda, celebrar aquest 30 aniversari de democràcia local i, d’altra, fer entrega de la medalla d’or de la ciutat als exalcaldes Carles Riba i Eduard Alonso.
Voldria començar fent un reconeixement a la important tasca que han dut a terme els 87 regidors i regidores que han treballat en aquest consistori durant aquests anys.
I vull tenir, també, un record molt especial per a aquells regidors que avui ja no estan entre nosaltres i que vaig tenir l’oportunitat de conéixer.
Eugenio Tovar, avui tenim amb nosaltres a la seva vídua, Pepi Herrador, que demano pugi a l’escenari, per tal de lliurar-li aquestes flors.
Recordem també Rosendo Tarrida, i avui ens acompanya el seu fill Josep Tarrida, que demano pugi a l’escenari.
Recordem també Octavi Joaquim, ens acompanya el seu fill Octavi Joaquim.
Recordem també Joaquim Estape, ens acompanya la seva vídua M. Rosa Guàrdia, que pugi si us plau.
Recordem a Jesús Picó, i avui tenim amb nosaltres a les seves filles la M. Carmen i l’Aurora Picó.
Recordem també a Ramon Bonsoms, que la seva vídua Natalia Carbonell no ens ha pogut acompanyar.
I, recordem a Miguel Feria, la seva vídua Concepción César, tampoc ha pogut acompanyar-nos.
Finalment, recordem a José Maria Luque, i ens acompanya el seu fill Miguel Luque.
Hem tingut la sort de viure diferents etapes, i la intensitat del treball fet en aquests 30 anys, ha significat un canvi espectacular en la nostra ciutat. Hem aconseguit un Sant Joan Despí que ni en els nostres millors somnis el podíem pensar. Si recollim el que diu el poeta Miquel Martí i Pol: l’any 1979 tot estava per fer. Avui, si mirem la nostra ciutat, segurament tot no ha estat possible de fer, però sí moltíssimes coses.
Mireu, fa 30 anys, el nostre principal objectiu era superar l’herència del franquisme. I això ho hem aconseguit sense oblidar d’on venim.
Recordo el moviment polític, la lluita obrera desde les fàbriques i les reivindicacions socials de veïns i associacions.
Sant Joan Despí i la nostra comarca, el Baix Llobregat, han estat un exemple de combat democràtic i de defensa de la llibertat. I han estat moltes les persones que han treballat i han possibilitat la democràcia que avui celebrem.
L’altre dia, un article d’un diari es referia a Sant Joan Despí de la següent forma:
“Hi ha parcs, àmplies zones verdes. Places d’escola bressol municipals suficients. Els carrers estan cuidats, nets i plens de detalls de qualitat. S’ha revitalitzat l’important passat modernista de la ciutat que fa 30 anys estava a punt de caure. S’està recuperant el riu i els serveis municipals funcionen”.
Ho deia La Vanguardia. Però sabeu què? que estic totalment d’acord. I és que el que hem fet entre tots i totes amb aquesta ciutat és el que em fa sentir orgullós d’ella i és el que em fa estimar-la amb totes les meves forces.
Sant Joan Despí és avui una ciutat equipada, una ciutat viva, una ciutat on tothom podem gaudir d’una gran qualitat de vida, sense fractures socials, ja que hem treballat, amb polítiques actives i solidàries, per la integració de tothom.
I amb la ciutat, també hem evolucionat tots. El nostre consistori és un bon exemple. El 19 d’abril de 1979, data de la constitució del primer Ajuntament democràtic, seien a la Sala de Plens persones joves i grans, però no seia cap dona. Avui, 30 anys més tard, són 9 les dones que treballen des de la seva responsabilitat política pel nostre municipi. En tan sols 30 anys hem arribat, gairebé, a la paritat. Les llistes dels partits són paritàries i és voluntat de la ciutadania que és la que decideix qui governa.
Avui, des de l’Ajuntament de Sant Joan Despí treballem al costat de la gent: dels veïns que són partíceps de la ciutat i que, us ho asseguro, estan també atents als petits detalls que passen als seus carrers, als seus barris i ens ajuden a ser exigents amb el dia a dia de la nostra ciutat.
És aquesta exigència de la gent de Sant Joan Despí la que ens dóna forces i empenta per continuar treballant amb entusiasme i rigor pels reptes del present i del futur, ja que sóm les administracions locals les que estan més a prop de la ciutadania i les que donem respostes i solucions als problemes que ens afecten.
Tots plegats hem treballat, treballem i treballarem en un projecte de ciutat en el que ens sentim implicats i alhora protagonistes. De tots, però, dues persones s’han significat durant tot aquest temps de forma molt especial: el Carles Riba i l’Eduard Alonso.
Amb el Carles Riba vam iniciar les bases del futur de la ciutat, i de l’Eduard Alonso, no exagero si dic que ha estat la figura clau dels darrers 23 anys de Sant Joan Despí.
Ells dos van ser els impulsors de propostes, d’idees i d’accions, sempre necessàries i imprescindibles per solucionar problemes i millorar la ciutat.

Jo he aprés moltes coses de Carles Riba i d’Eduard Alonso, però la més important és que hem de treballar per a tota la gent i, en especial, per la gent que més ho necessita.
Amic Carles Riba, estimat Eduard Alonso, avui la ciutat està aquí present per donar-vos les gràcies.
Gràcies per ser dignes, gràcies per haver treballat i estimat la nostra ciutat. Això ha fet que Sant Joan Despí també us estimi a vosaltres. I, per això crec que és de justícia donar-vos la medalla de la ciutat.
Avui és un dia especial per a la nostra història, per al nostre present, per al nostre futur i per a la nostra democràcia.
Gràcies

Salut, per molts anys.