Entrevista "Habitàlia"

• Habitàlia.- En què consisteix El Pla Municipal d’Habitatge de Sant Joan Despí que van aprovar aquest setembre?

  Antoni Poveda.- L’Ajuntament de Sant Joan Despí està desenvolupant nous espais per satisfer la demanda de la població que és l’accés a l’habitatge. El nostre municipi té un terme molt petit (6 Km2) amb el territori per edificar pràcticament esgotat i amb vocació de mantenir una zona agrària protegida i per això vam reinventar uns espais nous i teníem un eix que és l’avinguda Barcelona on hi havia naus de carácter logístic que ocupen molt d’espai i ofereixen molt poca ocupació que, a sobre feien de barrera entre el barri de Les Planes i el parc de la Fontsanta. A Les planes no s’ha edificat en els darrers 20 anys i molta gent no s’ha pogut quedar a viure allà on estava arrelada. Per tant, ens vam posar a negociar amb els propietari i s’ha aconseguit un projecte, aprovat per unaminitat de tots els grups polítics, on hi haurà un 20% d’habitatge protegit i un 15% de sector terciari, amb grans empreses com Bayer que ja ha instal·lat el seu centre de càlcul més important en aquesta zona. Així, recuperarem un espai que ja estava una mica degradat, posarem una bona oferta al mercat i incentivarem una construcció de qualitat, ajustada a les ordenances que garanteixen la sostenibilitat (sanejament, energia solar, etc) i, en aquest sentit penso que serem una ciutat model perquè l’habitatge ha de ser, sobretot, un element de qualitat de vida per la ciutadania.
  

• H.- En aquest projecte vostès han previst una part d’habitatge de propietat i una altra d’habitatge de lloguer. A què respon aquest criteri?

  AP.– Intentem donar resposta a la complexitat de la societat. Hi ha gent jove amb dificultats d’accedir a noves vivendes; gent gran, amb habitatges obsolets que no volen marxar del seu barri de tota la vida, gent que viu sola, separada, gent que en té prou amb llogar però també hi ha gent que vol comprar una vivenda perquè s’ha imposat la cultura de la propietat, etc. Hem d’oferir totes les possibilitats perquè la demanada és molt àmplia i pensem que amb aquesta oferta variada, en preus, en metres quadrats i en tipologia d’accés, donem resposa al que volen molts veïns.
  

• H.- Com pensen resoldre el tema de la mobilitat?, perquè més habitatges vol dir bàsicament gent que es mou per la ciutat i sobretot de la ciutat cap a l’exterior...

  AP.- Bé, a Sant Joan Despí, des de fa anys, no és possible construir un sol habitage sense preveure alhora dues places d’aparcament d’acord amb les ordenances municipals, perquè les ciutats es fan massa petites i la mobilitat és una necessitat primària. Tenim un municipi de 32.000 habitants, amb bons accesos, però es evident que el futur passa pel transport públic. Estic content perquè en el seu dia vam fer una aposta molt decidida pel trambaix que en aquest any 2006 han tingut 50 milions de viatgers i que passa pels quatre barris del municipi; també tenim la Renfe, que ens porta amb molta facilitat al centre de Barcelona, pero en canvi estem molt mal comunicats amb el nostre entorn (per anar a Sant Boi, per exemple, amb qui estem a tocar, triguem massa temps) i, cada vegada més, això es un problema. Hem d’apostar clarament pel transport públic intermunicipal de la comarca, en concret per la línia del Delta que ja té una consignació pressupostària de 600 milions d’euros i per la Línia 3, que s’ha de perllongar des de la Diagonal, sobre la qual ja hi ha un acord. I no hem de deixar de banda la necessitat de tenir també una bona comunicació, a través de la Renfe, amb la part nord de la comarca, perquè no tots els treballadors de la Seat, de la Solvay, etc. Viuen a Barcelona, sinó a molts municipis del Baix Llobregat.
  

• H.- Com s’imagina vostè Sant Joan Despí d’aquí a uns quants anys?

  AP.- Me l’imagino d’acord amb els esforços que fem per tenir un futur espléndid: mantindrem la zona agrícola, tindrem una mitjana de metres quadrats per habitant molt important (ja la tenim) i una ciutat armònica amb un creixement sostingut, un horitzó demogràfic de no més de 40.000 habitants i amb els serveis i equipaments que els ciutadans necessiten per tenir una bona qualitat de vida. Amb un sector industrial petit però net, no contaminant, i que doni ocupació, perquè aquesta ciutat no es pot permetre el luxe de tenir empreses de distribució que ocupen molt metres i donen feina a molt poca gent. Tindrem una ciutat a l’alçada de la societat avançada occidental. Per exemple, segurament l’any que bé donarem resposta en oferta pública a tota la demanda d’escoles bressol de la ciutat, i és en aquesta línia que estem definint el futur.
  

• H.- Quina perspectiva té vostè sobre el fet que les petites i mitjanes empreses de la comarca – que són les que representa el Gremi de la Construcció- puguin participar en igualtat de condicions que les grans empreses en tots aquests projectes de gran volada constructiva que fan alguns municipis com ara el seu?

  AP.- Jo crec que les empreses del sector i totes les empreses en general han de fer un esforç important en l’àmbit de la formació. Em consta que moltes empreses de la construcció a la comarca tenen, hores d’ara, un important problema de mà d’obra. Moltes vegades quan jo parlo amb les empreses, alguns directius em diuen, alcalde, no em puc presentar a aquest projectes que feu perquè no tinc la gent preparada per fer aquesta obra. Vivim un moment de molta oferta de feina, de molta oferta constructiva i, moltes vegades, les empreses tenen més feina de la que poden fer. És evident que nosaltres estem absolutament oberts a totes les empreses i més si són de la comarca, i està clar que convido personalment a les empreses del sector, que em consta que són molt actives, a que facin un esforç en un àmbit que es fonamental pel fugur, que és es de la formació professional dels seus treballadors. Ens cal, per ser competitius, incentivar l’especialització de la mà d’obra del sector de la construcció, igual com el d’altres sectors, perquè ara és evident que pràcticament no hi ha atur i que moltes empreses es veuen obligades a contractar mà d’obra no qualificada perquè no en troben cap altra; però això, sens dubte, ha de millorar, perquè les empreses s’hi juguen el seu futur de les empreses també és el futur nostre.