La mobilitat en la nostra societat és fonamental per al desenvolupament econòmic

El 26 de juliol es compleixen dos anys des de que Antoni Poveda, lcalde de Sant Joan Despí, va accedir al càrrec de president de l'Entitat Metropolitana del Transport (EMT). Amb més de 200 línies i 269 milions de viatgers l'any, sembla que moure's pels 18 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona sembla que cada cop és més còmode i més fàcil.

Es troba a punt d’arribar als dos anys al capdavant de l’EMT. Quin balanç fa de la feina feta fins ara?Quan vaig assumir la presidència de l’EMT vaig fixar com a objectiu general el repte d’enfortir la contribució de l’EMT, a través de la seva gestió i dels serveis de transport públic, a la mobilitat sostenible i segura a l’àrea metropolitana de Barcelona.Com a objectius concrets ens vam plantejar consolidar la millora de l’oferta d’autobusos en l’entorn metropolità, per exemple amb l’increment de freqüències d’algunes línies, estendre la xarxa de metro i la millora constant de l’accessibilitat a les seves instal·lacions, la construcció de noves cotxeres per a una flota d’autobusos que ha crescut enormement, tirar endavant el projecte de creació de plataformes reservades per a autobusos a les principals vies metropolitanes, l’ampliació de l’Aerobús fins la nova Terminal Sud de l’aeroport del Prat, l’extensió d’un sistema de bicicleta pública similar al de Barcelona per a la resta de municipis de l’EMT...D’aquests objectius ja hem assolit alguns: pel que fa al servei de metro, s’ha aconseguit posar en servei un nou tram de metro a la Línia 3, amb tres noves estacions que donen servei a quatre milions d’usuaris l’any, i també s’ha enllestit el tram colomenc de prop de quatre quilòmetres de la Línia 9 de metro, de forma que ja funciona en període de proves i podrà entrar en servei a la tardor. Tanmateix, s’està avançant de forma constant en l’extensió d’altres línies de metro i en la seva accessibilitat.Respecte a l’ampliació del servei d’Aerobús, ja tenim en funcionament una nova línia, l’A1, que connecta el centre de Barcelona amb la terminal nova T1, que se suma a la línia A2, que porta fins la T2. També està en fase molt avançada els projectes constructius de noves cotxeres i de la plataforma reservada per a autobusos a la C245.Un dels reptes fonamentals de l’Entitat Metropolitana del Transport és augmentar el nombre d’usuaris del transport públic en l’àrea metropolitana. Com han evolucionat les xifres d’ús dels autobusos i del metro en els últims temps?
Respecte a l’evolució de viatgers, la tendència dels últims anys és positiva, amb un increment any rere any del nombre d’usuaris. En el global de l'any 2008, els viatgers que han utilitzat el sistema de transport públic de metro i d'autobusos de l'EMT ha estat de 645,35 milions. Quant als serveis de gestió indirecta de l'EMT han experimentat un creixement significatiu en el 2008, arribant a transportar 74,1milions de viatgers. Això significa un increment del 4% i una captació addicional de 2,8 milions de viatgers respecte l'any 2007. S’ha de destacar el notable creixement del servei nocturn Nitbus, al Baix Llobregat on ha transportat un 18,5% de viatgers més el 2008 (1.616.955 viatgers acumulats; 252.886 passatgers guanyats).

Perquè els ciutadans es decideixin a fer servir el transport públic s’han de tenir línies suficients, freqüències adients i una comoditat mínima. La manca de línies i de puntualitat del servei, però, han estat històricament algunes de les queixes dels usuaris. Com se n’està treballant?
En els últims anys ha millorat significativament la qualitat del servei: els autobusos, metros i ferrocarrils actuals s’assemblen poc als de fa 20 anys. L’oferta ha crescut molt, tant en quantitat com en temps de servei i penso, per exemple en el servei d’autobusos metropolitans nocturns, Nitbus. Ara bé, encara hi ha marge per millorar: el transport col·lectiu de superfície ha de tenir més prioritat respecte al vehicle privat per augmentar la velocitat comercial, s’ha de modernitzar la xarxa de rodalies ferroviàries de Barcelona, s’haurien d’escurçar els terminis massa llargs de construcció del metro...

L’aeroport de Barcelona ha inaugurat recentment la nova terminal T1. De moment no es pot accedir a aquesta infraestructura en transports ferroviaris. Què ha fet l’EMT per pal·liar aquest dèficit?
L’Aeroport és una infraestructura de caràcter estratègic per al desenvolupament econòmic no només de l’àrea metropolitana de Barcelona, sinó per al conjunt de Catalunya. L’EMT, no podia ser d’altra forma ha recolzat la nova terminal amb l’aprovació d’un Programa de Serveis de Transport Públic per a l’Aeroport del Prat que ofereix als usuaris de l’aeroport 8 línies d’autobús. D’aquestes, 6 connecten diferents punts de l’àrea metropolitana de Barcelona amb la terminal T1, algunes passant per la T2, mentre que les 2 restants ho fan directament amb la T2.
Especialment rellevant, ha estat la creació de la línia L99, que enllaça Castelldefels, Gavà i Viladecans amb la terminal T1. Aquesta línia ha donat resposta a una antiga reivindicació del territori que reclamava la necessitat d’una connexió amb transport públic entre aquests municipis, directament amb l’aeroport.El programa ha comportat augmentar la flota assignada a aquestes línies i millorar la freqüència de pas de

L’EMT ha impulsat el projecte Area-Bicing. En què consisteix i en quina fase es troba?
L’Àrea-Bicing és un sistema de transport en bicicletes públiques similar al de Barcelona, però amb les característiques específiques que requereixen els municipis metropolitans. La prioritat del servei de l’Àrea Bicing seran les estacions de transport públic i els principals equipaments i serveis públics de les ciutats, de manera que aquest servei es considera com a complementari de la xarxa de transports públic i s’integra en el sistema de mobilitat.
El projecte es troba en una fase molt avançada i es previsible que aquest any es pugui convocar el concurs públic per atorgar la concessió del servei.

En el seu discurs de presa de possessió va dir que s’havia de “buscar el consens entre les diferents administracions per obtenir resultats”. Ha trobat el consens que demanava?
La mobilitat i el transport depenen dels governs de l’Estat, de la Generalitat i dels municipis. Els tres àmbits incideixen directament amb decisions com el finançament del transport i la construcció d’infrastructures. En aquests dos anys la Generalitat ha fet un gran esforç i ha treballat molt per definir i començar a construir xarxes de transport que estaven aturades des de fa molts anys. L’Estat, igualment, a través del seu ministre José Blanco, ha presentat un pla de rodalies que farà que la ciutadania aviat pugui gaudir de més i millors serveis. Podem estar contents de la col·laboració entre les diferents administracions i totes aquestes millores de que parlem, aviat seran una realitat.

En una època de retalls pressupostaris en totes les administracions, com està vivint la crisi econòmica l’EMT?
És cert que no és una época fàcil per ningú. Des de l’EMT també la nostra feina és la negociació amb les diferents administracions per tal d’obtenir el nivell de serveis que actualment oferim a la ciutadania. Hem de tenir en compte que les despeses generals del transport són pagades en un 60% per l’administració i en un 40% pels usuaris.
La mobilitat en la nostra societat és fonamental per al desenvolupament econòmic i crec que d’això som conscientes tots plegats i per això hem de fer un gran esforç per tal de mantenir i donar respostes a les noves necessitats, com per exemple els nous serveis per cobrir la demanda de la T1 o la nova proposta per a què els infants menors de 12 anys puguin viatjar sense pagar.