Antoni Poveda: “1,5 millones de españoles ya se desplazan en bici cada día”

EL PAÍS. 10 DESEMBRE DE 2019

Miguel Ángel Medina

El reelegido presidente de la Red de Ciudades por la Bicicleta considera insostenible que el reparto de mercancías en el centro de las urbes se haga en furgonetas

El incremento del comercio electrónico ha impulsado que las ciudades se llenen de furgonetas de reparto. “Es insostenible comprar algo de ocho euros y que cueste más el transporte que el objeto”, explica Antoni Poveda (Madrid, 63 años), reelegido el pasado 30 de noviembre como presidente de la Red de Ciudades por la Bicicleta (RCB) por otros cuatro años, una entidad que acaba de cumplir una década y que aglutina a 120 urbes —Madrid, Barcelona, Zaragoza, Valencia— que pretenden facilitar la movilidad ciclista. Por eso pide impulsar el reparto en bicicleta, un medio de transporte capaz de hacer urbes más humanas, más sostenibles y menos contaminantes. El también alcalde de San Joan Despí adelanta algunos datos del Barómetro de la Bicicleta, la radiografía sobre este medio de transporte que cada dos años elaboran la Dirección General de Tráfico (DGT) y la RCB, que se presenta este martes.
Pregunta. ¿Cuánta gente se mueve en bici en España?
Respuesta. Ya son 1,5 millones de personas las que se desplazan cada día en bici (el 3,5% de la población de entre 12 y 79 años). Y hay cuatro millones de personas que la usan al menos una vez a la semana. El barómetro nos dice que hay un gran potencial de movilidad sostenible, y que uno de los principales problemas que tienen los ciudadanos para moverse en bici es la inseguridad para este vehículo en las ciudades.
P. ¿Qué hace falta para que más gente pedalee?
R. Mejorar nuestras ciudades y garantizar la seguridad para ir en bici. Tenemos ciudades muy tensionadas, donde se respeta poco a los ciclistas. Hacen falta carriles bici bien hechos, un límite de 30 kilómetros por hora para los vehículos en la mayoría de la ciudad. También hacen falta aparcamientos para las bicis. Han aumentado los robos y es uno de los problemas de los que más se quejan los usuarios. En Barcelona se está probando Bicibox, que te garantizan guardar tu bici de forma segura y gratuita, y está teniendo muy buena de acogida por parte de los usuarios. En grandes ciudades europeas construyen grandes aparcamientos seguros de bicis conectados con la red de ferrocarriles, aquí todavía es una asignatura pendiente. No podemos hablar de intermodalidad cuando cogemos el tren y no podemos dejar la bici de forma segura.
P. ¿Cómo están cambiando las ciudades?
R. Vivimos un momento en que las ciudades están muy tensionadas por el incremento del vehículo privado, sobre todo debido al reparto de mercancías. Hay que poner freno a esta movilidad y potenciar sistemas de movilidad alternativos. Hay que hacer pedagogía para conseguir unos cambios de hábitos y que los ciudadanos perciban que moverse en bici es la opción más sencilla, más cómoda y menos contaminante. Para esto hace falta seguir construyendo infraestructuras seguras para moverse en bici. Los desplazamientos de dos o tres kilómetros se deberían hacer andando, y de cuatro a siete kilómetros pueden hacerse en bici.
P. ¿Qué papel puede jugar el reparto de mercancías en bici?
R. El incremento del comercio electrónico hace que podamos comprar una funda del móvil por ocho euros y que una furgoneta vieja nos la traiga a nuestra casa y que cueste más el desplazamiento que el producto. Esa furgoneta puede aparcar en doble fila o en el carril bici y reduce la velocidad del transporte público, hace la ciudad más agresiva, es un contrasentido y es insostenible. Hay modelos alternativos de reparto sostenible de paquetería en bicicleta de lo que se llama la última milla, es decir, los últimos kilómetros. Las ciudades deben dar subvenciones para este tipo de proyectos, que no contaminan y no obstaculizan el espacio público. Esto es posible, pero la cuota de mercado de las empresas de ciclologística es todavía muy pequeña.
P. ¿Cómo ha evolucionado la movilidad en la última década?
R. Hay una concienciación con el cambio climático muy importante, las nuevas generaciones tienen una actitud diferente respecto al vehículo privado, entienden que la movilidad compartida es más eficiente que la privada. Se están produciendo unos cambios muy importantes, como la introducción del patinete eléctrico con un uso masivo. La bici pública se está reforzando, se ha instalado una mejor oferta con más estaciones en varias ciudades. Está aumentando el uso de la bicicleta compartida y está disminuyendo el uso de la bicicleta particular. En 2017 tenían una bici el 74% de los hogares y ahora la tienen el 71%. Eso se debe a que han mejorado mucho los sistemas de bicicleta públicos. Mucha gente usa la bici pero no necesita una en propiedad.
P. ¿Cómo están evolucionando estas bicicletas públicas?
R. Se han empezado a instalar ya estaciones virtuales, como están probando San Sebastián y Bilbao. Una parte de las bicis las tienes que enganchar en la base, como hasta ahora, pero las otras tienen unos candados en U y una cadena que inmovilizan la bici cuando está en una de estas estaciones virtuales. Es un tipo de estación mucho más sencilla y flexible que permite instalarse en muchos más sitios de la ciudad. Tampoco hará falta ninguna tarjeta, se podrán desbloquear con el móvil.
P. ¿Qué le piden al Gobierno?
R. Es imprescindible que haya una Dirección General de la Bicicleta asociada a un ministerio de sostenibilidad o de transportes, y que no dependa de Interior, que ha tardado tres años en lanzar su Estrategia de la Bicicleta. En otro ámbito de gobierno habría sido más ágil y las medidas ya estarían aplicadas. La industria de la bicicleta es muy potente, las transformaciones que hay que hacer en las ciudades necesitan de ayudas estatales. Las políticas de la bicicleta han de ser transversales a todos los ministerios: cuando se reforma una carretera hay que pensar en los ciclistas, y si se reforma una estación de Renfe hay que hacer un aparcamiento de bicis. Y en la educación hay que enseñar seguridad vial.
P. ¿La bici es de izquierdas?
R. El tema de la bicicleta no es de derechas o izquierdas, sino un tema institucional contra el cambio climático y a favor de la salud de las personas. Su uso se asocia a una actitud progresista y de izquierdas, pero ha llegado el momento de que superemos esto. En la red hay ciudades de todo el espectro, pero intentamos siempre llegar al consenso de avanzar en propuestas por la bicicleta. El Parlamento Europeo acaba de aprobar una medida de emergencia climática con votos de todos los partidos. Más de 220 ciudades europeas de todos los colores políticos tienen zonas de bajas emisiones.
P. La campaña del PP en Madrid y Valencia pedía quitar carriles bici
R. Me gustaría que Madrid fuera en este sentido como las grandes ciudades europeas y se convirtiera en un referente en España de la reducción de la contaminación. Londres tuvo un alcalde de derechas, Boris Johnson, que hizo muchos carriles bici y medidas para reducir el uso del vehículo privado. Estamos en emergencia climática, todos los partidos políticos tienen que hacer políticas consensuadas para reducir la contaminación.
P. ¿A qué achacan la brecha de género en este medio de transporte?
R. La mujer se está incorporando de forma masiva al uso de la bicicleta. El uso de la bici por parte del hombre se ha estancado, mientras que en el caso de la mujer tiene unos crecimientos anuales del 5%.

És una urgència, ho diu la ciència

Article publicat a LA VANGUARDIA el 25 de juny de 2019

Al maig la Generalitat va adoptar un acord per sumar-se a les institucions d’arreu del món que han declarat una emergència climàtica i ambiental i que es va iniciar al Regne Unit com a resposta a les demandes de la ciutadania i, especialment, al moviment estudiantil Fridays for Future, a través del qual els joves reclamen una posició més activa dels governs en la lluita contra el canvi climàtic. “És una urgència, ho diu la ciència” és un dels seus lemes.

Com diuen els joves, la contaminació ambiental perjudica greument la vida a les zones urbanes i degrada els ecosistemes del planeta. Les administracions locals som al capdavant d’una lluita en què sovint ens sentim soles. Lluitem per afavorir l’ús de la bicicleta i dels desplaçaments a peu, augmentem les zones verdes i de vianants i els carrils bici, amb nous autobusos, i posem punts de recàrrega. Treballem intensament per millorar el transport públic, sovint condicionats per unes inversions que no arriben o per una política industrial —espanyola i catalana— que els darrers anys no ha afavorit gens la reconversió de l’automòbil cap als vehicles nets. Hem creat la zona de baixes emissions (ZBE) de les rondes de Barcelona, que s’apli- carà l’1 de gener del 2020 per restringir de manera definitiva l’accés dels vehicles més contaminants. Gràcies a això hem evitat que la Unió Europea posi una multa al nostre país.

Mentrestant, la Generalitat adopta la seva emergència climàtica amb una declaració de compromisos que sap que no complirà si segueix actuant com fins ara. Ja ho hem vist quan hem analitzat els compromisos que van adquirir el març del 2017, a la primera cimera sobre la qualitat de l’aire: la restricció de la circulació de vehicles més contaminants en un àmbit de 40 municipis a l’entorn de Barcelona prevista per a l’1 de gener del 2019, sense aplicar; un pla urgent de millores a rodalies, tramvia, infraestructures… Tot està pendent de començar. I un dels compromisos del 2017 no assolits i d’un cost moderat és l’ambientalització de les flotes de transport públic, on la Generalitat encara gestiona centenars d’autobusos altament contaminants, sense etiqueta de la DGT i que, per tant, no haurien d’accedir a la ZBE. Potser seria una bona ocasió perquè la Generalitat traspassés una part d’aquests serveis d’autobús a l’AMB, tal com li correspon per llei.

La gran majoria dels recursos que la Generalitat anuncia que posarà en l’àmbit de la mobilitat (8 milions d’euros) en realitat ja han estat anunciats prèviament i responen a les noves ajudes de l’IDAE que ha posat en marxa Espanya.

Per tant, res de nou per combatre els efectes nocius del trànsit a les nostres ciutats, per millorar la salut de la ciutadania i protegir les persones més vulnerables. Res de nou que no sigui la promesa d’aixecar els peatges de l’entorn metropolità i substituir-los per una vinyeta que, amb el seu efecte forfet, tendirà a donar màniga ampla a l’ús del cotxe. De debò es pensen que això és el que ens reclamen els nostres joves?

ENTREVISTA LLOBREGAT MOTOR: A SANT JOAN DESPÍ FEM UNA APOSTA MOLT CLARA PER LA MOBILITAT SOSTENIBLE

-Vosté i el seu partit (PSC) han tornat a obtenir la confiança majoritària de la ciutadania. Quina ha estat la clau d’aquesta gran victòria a les eleccions locals?
Estic molt agraït als veïns i veïnes de Sant Joan Despí per la confiança que han fet en el nostre projecte. Ha estat un suport a una acció continuada de govern que treballa per millorar la vida quotidiana de tothom i per defensar els interessos de la ciutadania. Hem apostat per un model de governança basat en el treball compartit amb la ciutadania, i això ens ha permès construir una ciutat amb cohesió social, qualitat en l’espai públic i en els serveis per a les persones. Crec que en aquestes eleccions locals la ciutadania ha refrendat aquesta acció de govern i la credibilitat que mereix el nostre projecte.

-Com qualifica la mobilitat al municipi i la seva connexió amb altres ciutats del seu entorn?
Sant Joan Despí ha fet una aposta molt clara per una mobilitat més sostenible, per tenir una ciutat més amable i saludable, respectuosa amb el medi ambient i amb la salut de les persones. Per això, hem dut a terme actuacions per incentivar la mobilitat a peu, en bici i en transport públic i per disminuir els nivells de contaminació atmosfèrica, tan perjudicials per a la salut. Hem pacificat el trànsit en molts carrers, hem donat més espai per als vianants, hem millorat l’accessibilitat, hem ampliat la infraestructura ciclista, hem implantat l’e-Bicibox, hem obert noves línies d’autobús i el Park&Ride, i hem estimulat l’ús de vehicles menys contaminants. Pel que fa a la connexió amb el nostre entorn, a Sant Joan Despí tenim una molt bona xarxa de transport públic i d’infraestructures viàries que fan de la nostra ciutat un enclavament estratègic, la qual cosa ens ha permès, per exemple, atraure grans inversions empresarials.

-La mobilitat sostenible és des de fa un temps un dels objectius de les ciutats del segle XXI. Quines passes de futur ha de fer Sant Joan Despí per avançar en aquest sentit?
Sant Joan Despí és ja un referent metropolità en la mobilitat sostenible i sense fums. En el futur, hem de continuar potenciant aquest model que ha estat d’èxit, amb l’objectiu que cada cop siguin més nombrosos els desplaçaments en modes no motoritzats o en transport públic. Ampliar la xarxa de carrils bici i la seva connectivitat, continuar eliminant barreres arquitectòniques i eixamplant l’espai per als vianants o incrementar els punts de recàrrega per a vehicles elèctrics són algunes de les mesures de foment de la mobilitat sostenible sobre les que caldrà treballar.

-És partidari d’alliberar de trànsit zones de Sant Joan Despí per tal que els vianants les recuperin?
El Pla de Mobilitat Urbana defineix un model de mobilitat basat en la qualitat de vida, l’accessibilitat, la seguretat i la minimització dels impactes negatius del transport. Això passa per tenir carrers amb menys cotxes i amb un aire més net, garantint sempre una bona convivència d’usos. En són un exemple les remodelacions recents dels carrers Bon Viatge i John F. Kennedy, que ens han permès recuperar espais per als vianants, tot afavorint les relacions personals, la vida al carrer i el comerç.

-Què pot fer un Ajuntament per continuar fomentant el vehicle elèctric?
A Sant Joan Despí hem estimulat l’ús de vehicles menys contaminants amb mesures com ara l’exempció en el pagament de les zones d’estacionament regulat i bonificacions en l’impost sobre vehicles de tracció mecànica. També hem afavorit la implantació d’estacions de recàrrega, com l’electrolinera que hi ha al carrer de la TV3. A banda, treballem per ambientalitzar la flota municipal de vehicles: aquest any hem incorporat dues motos i una furgoneta elèctriques al parc mòbil de la Policia Local, amb la previsió de sumar-hi més vehicles elèctrics properament. I amb la implantació del nou sistema de neteja viària i recollida d’escombraries també disposem de tres vehicles elèctrics, a més d’altres que funcionen amb gas o híbrids. La nostra voluntat és seguir fomentant l’ús de vehicles més ecològics o sense emissions.

-Últimament estan proliferant les bicicletes i els patinets elèctrics a les ciutats. Quina és la situació a Sant Joan Despí? Hi ha una regulació per a aquests nous transports de mobilitat personal?
A Sant Joan Despí i a tota l’àrea metropolitana hem vist l’aparició de noves formes de moure’ns i per això és important ordenar l’espai públic per tal que tots els modes de mobilitat hi puguin conviure amb seguretat. En aquest sentit, l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha creat unes recomanacions per ordenar la circulació dels vehicles de mobilitat personal. A l’Ajuntament de Sant Joan Despí estem treballant en la redacció d’una ordenança que reguli la circulació de bicicletes, patinets i altres vehicles de mobilitat personal en base a aquestes recomanacions de l’AMB i fent un procés participatiu amb els agents implicats.

Aquest mes de juny la ciutat celebra la seva festa gran. Com es presenta la Festa Major?
Amb molta il·lusió i amb una programació d’activitats molt variada perquè tota la ciutadania pugui viure intensament la festa. Tindrem com a pregoner el Mag Lari, el concert central estarà protagonitzat pel popular grup La Pegatina, viurem les revetlles a tots els barris amb balls amb orquestra, hi haurà moltes activitats infantils… Són uns dies per gaudir sortint al carrer i participant en un munt d’activitats.

– Ara, per cert, a punt de la Festa Major…
Sí, és una festa molt participativa i amb una gran implicació del món associatiu. Del 20 al 24 de juny tenim un programa molt ampli d’activitats, per a tots els gustos i per a totes les edats. A banda de les cites clàssiques, com el Correfoc o la Trobada de Gegants, tindrem al Mag Lari de pregoner; l’actuació d’un dels grups que més fan ballar ara per ara, La Pegatina, i un espectacular tribut del grup ABBA; sense oblidar la nit de sant Joan amb revetlles per tots els barris, la festa Holi, el piromusical i moltes propostes per als infants. N’esteu tots i totes convidats!

-I per acabar, com s’està celebrant l’Any Jujol140 a la ciutat?
L’Any Jujol140 està sent una celebració molt transversal. Les entitats, les escoles, el teixit comercial, el món de la cultura i de l’art… tota la ciutat s’ha implicat en aquesta iniciativa amb la que hem posat de relleu la importància de Josep Maria Jujol, un artista total. Hem desenvolupat un ampli ventall d’activitats: exposicions, festes populars, iniciatives d’art urbà, espectacles de música i dansa… Ara entrem en la recta final de l’Any Jujol140 amb dues activitats de gran impacte: l’exposició central d’aquesta commemoració, que podrem veure a partir de juliol al Palau Güell, i les Jornades Internacionals Jujol, que celebrarem a final de setembre a Can Negre amb la participació d’especialistes del món acadèmic i professional.

El tramvia, un transport de primera

Carta oberta dels alcaldes de l’Hospitalet, Esplugues, Cornellà, Sant Just Desvern i Sant Joan Despí

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, dijous 8 de març de 2018

Els governs municipals de l’Hospitalet, Cornellà, Esplugues, Sant Just Desvern i Sant Joan Despí sostenim que el tramvia és un mitjà de transport d’èxit, que des de la seva posada en marxa, fa 14 anys, ha demostrat que dona un bon servei a la ciutadania i que connecta les nostres ciutats entre si i amb Barcelona. Les tres línies del Trambaix (T-1, T-2 i T-3) travessen els nostres municipis i els uneixen mitjançant un transport àgil, sostenible i ecològic. “El tramvia, un transport de primera”