És una urgència, ho diu la ciència

Article publicat a LA VANGUARDIA el 25 de juny de 2019

Al maig la Generalitat va adoptar un acord per sumar-se a les institucions d’arreu del món que han declarat una emergència climàtica i ambiental i que es va iniciar al Regne Unit com a resposta a les demandes de la ciutadania i, especialment, al moviment estudiantil Fridays for Future, a través del qual els joves reclamen una posició més activa dels governs en la lluita contra el canvi climàtic. “És una urgència, ho diu la ciència” és un dels seus lemes.

Com diuen els joves, la contaminació ambiental perjudica greument la vida a les zones urbanes i degrada els ecosistemes del planeta. Les administracions locals som al capdavant d’una lluita en què sovint ens sentim soles. Lluitem per afavorir l’ús de la bicicleta i dels desplaçaments a peu, augmentem les zones verdes i de vianants i els carrils bici, amb nous autobusos, i posem punts de recàrrega. Treballem intensament per millorar el transport públic, sovint condicionats per unes inversions que no arriben o per una política industrial —espanyola i catalana— que els darrers anys no ha afavorit gens la reconversió de l’automòbil cap als vehicles nets. Hem creat la zona de baixes emissions (ZBE) de les rondes de Barcelona, que s’apli- carà l’1 de gener del 2020 per restringir de manera definitiva l’accés dels vehicles més contaminants. Gràcies a això hem evitat que la Unió Europea posi una multa al nostre país.

Mentrestant, la Generalitat adopta la seva emergència climàtica amb una declaració de compromisos que sap que no complirà si segueix actuant com fins ara. Ja ho hem vist quan hem analitzat els compromisos que van adquirir el març del 2017, a la primera cimera sobre la qualitat de l’aire: la restricció de la circulació de vehicles més contaminants en un àmbit de 40 municipis a l’entorn de Barcelona prevista per a l’1 de gener del 2019, sense aplicar; un pla urgent de millores a rodalies, tramvia, infraestructures… Tot està pendent de començar. I un dels compromisos del 2017 no assolits i d’un cost moderat és l’ambientalització de les flotes de transport públic, on la Generalitat encara gestiona centenars d’autobusos altament contaminants, sense etiqueta de la DGT i que, per tant, no haurien d’accedir a la ZBE. Potser seria una bona ocasió perquè la Generalitat traspassés una part d’aquests serveis d’autobús a l’AMB, tal com li correspon per llei.

La gran majoria dels recursos que la Generalitat anuncia que posarà en l’àmbit de la mobilitat (8 milions d’euros) en realitat ja han estat anunciats prèviament i responen a les noves ajudes de l’IDAE que ha posat en marxa Espanya.

Per tant, res de nou per combatre els efectes nocius del trànsit a les nostres ciutats, per millorar la salut de la ciutadania i protegir les persones més vulnerables. Res de nou que no sigui la promesa d’aixecar els peatges de l’entorn metropolità i substituir-los per una vinyeta que, amb el seu efecte forfet, tendirà a donar màniga ampla a l’ús del cotxe. De debò es pensen que això és el que ens reclamen els nostres joves?

Repensant la mobilitat

L’aparició del vehicle propulsat per un motor de combustió, a finals del segle XIX,  va significar una autèntica revolució. El desenvolupament econòmic i la produció en sèrie el va col·locar, durant tot el segle XX, com un element protagonista del paisatge urbà, incidint directament en el disseny de l’espai públic. Però avui, la indiscrimanda presència del cotxe ha arribat al límit, especialment en les grans connurbacions urbanes, convertint-se en un factor de risc per a la nostra salut, a banda de generar altres problemes que van dels col.lapses circulatoris a la manca d’espais per al vianants.

Actualment, ja ningú posa en qüestió que és necessari un canvi de model, tenint present que a l’àrea metropolitana de Barcelona, on ens trobem, l’excés de contaminació és l’origen de més de 3.000 morts prematures anuals. Per això ja estem prenent mesures per tal de limitar el trànsit rodat (especialment aquell més generador de fums) promovent alhora l’us del trasport públic (com, per exemple, amb la T-Verda, que permetrà viatjar gratis en transport públic tres anys si es desballesta un cotxe antic, o la T-Aire) i incentivant mitjans de mobilitat més ecològics o sense emissions (carrils bici, bicicletes elèctriques, electrolineres…).

A Sant Joan Despí ja fa anys que estem fent un planejament de ciutat on la sostenibilitat i el mediambient marquen la pauta, no només en la reducció de les emissions contaminants, sino també treballant en un urbanisme que prioritza les persones, les bicicletes i el transport  públic. Una ciutat on respirar millor i moure’s millor, amb voreres més amples, pacificació del trànsit, més bicicleta i carrils bici, un transport públic més eficient i més alternatives per poder reduir la utilització del cotxe. Una ciutat més saludable, que respecta i protegeix l’entorn… un model de ciutat que afavoreix també les relacions personals, que promou la vida i el comerç al carrer. Caminem cap a una ciutat socialment inclusiva, ambientalment sostenible i més saludable.

Acord per reduir la contaminació

Un dels problemes de l’àrea metropolitana és l’aire que respirem. Des de Sant Joan Despí i l’AMB (Àrea Metropollitana de Barcelona) compartim el diagnòstic sobre l’estat de la qualitat de l’aire i els seus efectes sobre la salut de la ciutadania i estem treballant per tal d’aconsegir un canvi d’hàbits que facin minvar els nivells de contaminació de les nostres ciutats.
“Acord per reduir la contaminació”