L’aparició del vehicle propulsat per un motor de combustió, a finals del segle XIX, va significar una autèntica revolució. El desenvolupament econòmic i la produció en sèrie el va col·locar, durant tot el segle XX, com un element protagonista del paisatge urbà, incidint directament en el disseny de l’espai públic. Però avui, la indiscrimanda presència del cotxe ha arribat al límit, especialment en les grans connurbacions urbanes, convertint-se en un factor de risc per a la nostra salut, a banda de generar altres problemes que van dels col.lapses circulatoris a la manca d’espais per al vianants.
Actualment, ja ningú posa en qüestió que és necessari un canvi de model, tenint present que a l’àrea metropolitana de Barcelona, on ens trobem, l’excés de contaminació és l’origen de més de 3.000 morts prematures anuals. Per això ja estem prenent mesures per tal de limitar el trànsit rodat (especialment aquell més generador de fums) promovent alhora l’us del trasport públic (com, per exemple, amb la T-Verda, que permetrà viatjar gratis en transport públic tres anys si es desballesta un cotxe antic, o la T-Aire) i incentivant mitjans de mobilitat més ecològics o sense emissions (carrils bici, bicicletes elèctriques, electrolineres…).
A Sant Joan Despí ja fa anys que estem fent un planejament de ciutat on la sostenibilitat i el mediambient marquen la pauta, no només en la reducció de les emissions contaminants, sino també treballant en un urbanisme que prioritza les persones, les bicicletes i el transport públic. Una ciutat on respirar millor i moure’s millor, amb voreres més amples, pacificació del trànsit, més bicicleta i carrils bici, un transport públic més eficient i més alternatives per poder reduir la utilització del cotxe. Una ciutat més saludable, que respecta i protegeix l’entorn… un model de ciutat que afavoreix també les relacions personals, que promou la vida i el comerç al carrer. Caminem cap a una ciutat socialment inclusiva, ambientalment sostenible i més saludable.
